. Malgrat que la iodització és acceptable en els parlars en què és pròpia, cal tenir en compte que en els registres formals és preferible la pronúncia amb ll. D'altra banda, més enllà d'aquests casos puntuals de iodització, cal recordar que no és acceptable la substitució generalitzada del so ll pel so i [...]

En els parlars valencians, d'acord amb la seva tradició ortogràfica ratificada per les Normes de Castelló (1932), és habitual i acceptable l'ús de l'accent tancat (en comptes de l'obert) sobre la e tònica corresponent, segons la pronunciació pròpia dels parlars occidentals. En els mots aguts [...]

'elisió de la vocal final en mots originalment esdrúixols acabats en la seqüència -ia àtona (en parlars baleàrics i septentrionals). Per exemple: bèstia, ciència, gràcia (i no besti, cienci i graci). Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.3.4.2)  [...]

perd o s'afebleix, sense que s'arribi a neutralitzar. No obstant això, de vegades en aquests tipus de mots hi ha fluctuació entre la neutralització i la no neutralització. Així, en parlars orientals, en la pronunciació de mots com contradir i entrepà de vegades la primera vocal es neutralitza (es [...]